Història
Prehistòria i Edat antiga
Les terres que avui ocupa Bagà i les seves rodalies van ser escassament poblades en el període prehistòric. Lloc de pas entre les avui comarques del Berguedà i de la Cerdanya, no sembla que hi hagués assentaments durables, a causa dels rigors climàtics i a desgrat de les coves i balmes de l'indret. S'hi han trobat puntes de fletxa, destrals de sílex i altres petits utensilis treballats amb ossos d'uns 5.000 anys d'antiguitat.
Desconeixem la civilització dels primers habitants estables de la vall, però en canvi Bagà n'ha heretat una tradició, indubtablement precristiana, que ha perdurat fins els nostres dies: la celebració del solstici d'hivern, represa pel cristianisme, que avui rep el nom de Fia-faia.
La romanització de les poblacions d'aquestes altes valls, de poca demografia, va ser escassa i tardana i no en queden evidències documentals. Igualment, cal suposar que la seva cristianització no va pas ser anterior al segle V. Les successives dominacions visigòtica i àrab no hi han deixat cap testimoni.
Edat mitjana
De fet, la història de Bagà pròpiament dita no comença fins a l'Edat mitjana, amb la repoblació pels comtes de Cerdanya de les terres del vessant meridional del seu domini. El primer document que es refereix a Bagà data de l'any 839. El comte Guifré el Pilós, fundador de la dinastia catalana, en fundar el monestir de Ripoll escollí el sacerdot Daguí, de Sant Andreu de Gréixer (avui església sufragània de Bagà) com a primer abat del nou cenobi. L’any 882, el comte de Cerdanya, Oliba Cabreta, acompanyat del seu fill, el futur bisbe-abat Oliba, va assistir, a prop de Bagà, a la consagració del monestir de Sant Llorenç, avui terme de Guardiola de Berguedà. Bagà era un nucli de població sense defenses, arrecerat sota un serrat assolellat que pertanyia al bisbat d'Urgell.
La màxima importància, Bagà l'obté de la família senyorial dels Pinós. Família d'origen incert, ben aviat senyorejarà per la major part de les terres del que avui anomenem Alt Berguedà i, amb el temps, farà de Bagà la capital dels seus extensos dominis. Molts dels seus membres ocuparan altes responsabilitats a prop dels comtes-reis de Catalunya-Aragó. El seu bonic patrimoni tradicional (Galceran) en confondrà sovint els protagonistes. Així, Galceran II de Pinós prengué part com a capità dels exèrcits del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i príncep d'Aragó, l'any 1147, en la conquesta d'Almeria enfront dels sarraïns. Potser comandà la flota comtal. Fet possiblement presoner, el seu captiveri i miraculós alliberament donà lloc, tres segles després, a la versió coneguda de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles.
L'actual vila de Bagà, però, va ser fundada de nova planta per un descendent del llegendari almirall. Efectivament, l'any 1233, Galceran IV de Pinós va atorgar carta de poblament a qui volgués establir-se a la nova vila, a prop del riu Bastareny, amb generoses franqueses dins del règim feudal. Ell mateix va dissenyar els plànols del nou assentament, les traces dels quals encara avui es poden veure al restaurat barri antic, un dels escassos models urbanístics medievals conservats, així com també restes de les muralles. Dotà la Vila de mercat setmanal, eficaç instrument econòmic, que fins avui dia s'ha celebrat els dimecres. L'èxit de l'empresa fou total i el 1322 es va començar, fora muralles, la construcció d'un Raval, avui el carrer principal d'entrada a Bagà. Quasi al mateix temps, es començava a construir la nova església, dedicada a Sant Esteve, acabada cent anys després, que pot ser considerada com la catedral de l'Alt Berguedà.
Durant els segles següents, la població, sota el domini dels Pinós, va seguir els avatars de la història general de Catalunya:
- guerres entre senyors; visita del comte-rei Pere III (1344) després de la fi del Regne de Mallorca (Bagà en formà part com a feu del comte de Cerdanya, el rei Jaume III de Mallorca);
- pesta negra que delmà fortament la població(1347), tot i que Bagà mantingué una població d'uns 450 habitants el 1370, la demografia més alta del Berguedà, després de Berga, amb qui rivalitzava;
- terratrèmols del primer terç del segle XV;
- guerra civil del segon terç del segle XV, amb l'incendi del Raval.
Durant aquests dos segles, Bagà havia esdevingut una vila important i rica, seu de la cort de la Baronia, enriquida amb noves i vastes possessions a banda i banda del Pirineu, amb cavallers subsidiaris, menestrals i pagesos. S'hi desenvolupà una manufactura important de llana i un mercadeig de teixits conegut arreu, resultat d'una ramaderia ovina de primer ordre, gràcies a la transhumància.
El 1438, el cavaller Pere Tomic (fill del batlle de Bagà i procurador de les baronies de Pinós i Mataplana) acabava a la Vila el seu llibre Històries i conquestes dels Reis d'Aragó i Comtes de Barcelona, primera història "moderna" de Catalunya –des de la creació del món fins al rei Alfons el Magnànim–, impresa el 1495, traduïda a l'italià i al castellà el segle XVIII i de gran influència en les històries posteriors.
Edats modernes i contemporà nies
El començament de l'Edat moderna ve marcat a Bagà per l'extinció de la línia hereva dels Pinós i el pas a la dels Castre-Pinós, que acabaria donant, per matrimoni, el domini senyorial als Ducs d'Alba i, posteriorment, als de Medinaceli. De moment, això no va afectar la vida de la vila, que el 1553 tenia uns 720 habitants, encara el segon nucli de població més important de tot el Berguedà després de Berga. Guerres i pestes, però, van condicionar molt la demografia i, conseqüentment, la importància de Bagà: pestes com les de 1589 i 1651; guerres com les dels Segadors i la de Successió (mitjan segle XVII i començaments del segle XVIII) van ocasionar incendis i saqueigs, tant de les tropes espanyoles com de les franceses, essent Bagà un lloc de pas obligat. La pau que presidí els anys centrals del segle XVIII van afavorir la vida econòmica baganesa i les seves manufactures tèxtils de llana, lli i mitges, així com també les de la torneria de fusta i de la forja del ferro.
A mitjan segle, els baganesos construïren el nou Santuari de Paller, d'estil barroc, amb bells retaules parcialment pervinguts fins avui. I, si bé un incendi fortuït, però paorós, va destruir moltes de les riqueses del temple medieval, el 1753, ben aviat un retaule barroc de gran bellesa li restablí la prestància original (parcialment destruït arran de les turbulències del 1936, en queden algunes mostres al temple actual).
El 1718 Bagà tenia 600 habitants i setanta anys després (1787), 1.195, xifra que aniria disminuint al llarg del segle XIX, a causa de la Guerra del Francès, de les successives carlinades i de l'abandonament ja definitiu de la Vila pels seus senyors. Desaparegudes les manufactures i la major part dels menestrals, Bagà esdevingué una vila de pagesos pobres d'economia de subsistència, de pastors i de bosquerols. Alguna família d'arrel aristocràtica, com els senyors de Còdol, que s'havien fet càrrec de l'antic castell medieval arruïnat i l'havien refet en allò que avui coneixem com a Palau, en mantingueren la importància, decorant-lo amb pintures de gust romàntic avui en procés de restauració de bellesa innegable.
Bagà entra al segle XX amb pràcticament els mateixos habitants que tres-cents cinquanta anys abans: 800. Una comunitat de vuit capellans s'ocupen de les cinc esglésies o capelles de la vila: l'arxiprestal de Sant Esteve, l'única avui amb culte, Santa Maria de Palau (desafectada al culte, avui centre d'exposicions), Sant Roc, Sant Antoni i la del Roser (totes desaparegudes després de 1939). Bagà té destacament de Guàrdia Civil, una escola de nens i una costura de nenes. La vida econòmica reprèn amb l'aprofitament de l'energia hidràulica a favor de la indústria tèxtil (especialment per al treball femení) amb la instal·lació de fàbriques de nova planta, i també de la indústria de la fusta (serradores) i d'algun molí. La mineria del carbó dels pobles veïns dona feina a molts homes, ja en el primer terç del segle. L'arribada del ferrocarril a Guardiola de Berguedà dona igualment fluïdesa al comerç i a un estiueig incipient.
La Guerra civil de 1936-1939 trenca la dinàmica de la Vila. Tot i que no hi hagueren assassinats a Bagà, les divisions que la guerra comportà condicionarien la vida posterior de tothom durant l'època franquista. La restauració de la democràcia municipal, l'any 1979, a desgrat de tensions importants, va permetre a Bagà reformes urbanístiques importants, manifestacions culturals i folklòriques de gran interès i encarar el futur amb esperança.
La màxima explotació minera de la zona, els anys cinquanta, va portar a Bagà una immigració de gent treballadora del sud d'Espanya que va multiplicar per tres la població del nou-cents l'any 1960, 2.213 habitants, xifra que, més o menys, s'ha anat mantenint i que ha contribuït a fer de Bagà, l'antiga capital històrica de l'Alt Berguedà, el centre alt comarcal que avui segueix essent, mentre que la resta de municipis ha davallat demogràficament, a desgrat de la gravíssima crisi industrial i minera dels anys vuitanta.