Bagà inicia la restauració de l’antiga Mina de Barita de la Bòfia
L’actuació està promoguda per la direcció general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental adscrita al departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.
La intervenció està finançada amb fons Next Generation, millorarà la seguretat dels visitants al parc natural del Cadí-Moixeró i preservarà la biodiversitat d’aquest espai miner emblemàtic.
Aquest dijous dia 26 de març, comencen les obres de recuperació i restauració ambiental i paisatgística de l’antiga Mina de Barita de la Bòfia. Aquesta intervenció estratègica, situada a uns 2.000 metres d'altitud a prop de Coll de Pal, té com a objectiu principal eliminar els riscos per a les persones i recuperar l'entorn natural d'una activitat extractiva que va marcar l'economia local durant gran part del segle XX. A més, s’adequarà perquè esdevingui un recurs pedagògic ja que forma part d’un itinerari geològic amb senyalització informativa.
El projecte, amb un pressupost total de 252.080,61 euros (IVA inclòs), preveu el tancament de les quatre entrades de galeria existents i del pou vertical de 16 metres de profunditat, indret on històricament s'havien produït accidents. Les obres inclouen l'estabilització de talussos mitjançant perns d'ancoratge i xarxes d'alta resistència, així com la neteja de residus miners i la restauració del runam situat a l'oest de l'explotació. Així mateix, es conservaran elements amb valor patrimonial, com la gran tremuja de càrrega, per potenciar l'indret com a recurs pedagògic dins dels itineraris geològics del parc. La mina es va abandonar el 1978 i mai s’hi ha actuat fins ara.
Històricament, la mina de la Bòfia té els seus orígens a inicis del segle XX, quan cap al 1906 es va iniciar l’explotació per a l’extracció de coure sota el nom de Mina Concha. Posteriorment, entre 1916 i 1918, es van dur a terme treballs de reconeixement que van confirmar la presència de filons de baritina, mineral que es va explotar principalment entre 1946 i 1955 i, més endavant, entre 1964 i 1978. L’activitat minera va evolucionar d’una explotació inicial a cel obert a una d’interior mitjançant galeries, amb sistemes de transport que van anar des de trineus fins a telefèrics i camions. Des del seu abandonament el 1978, la mina no ha estat objecte de cap restauració i conserva restes de les infraestructures originals.
Protecció de la biodiversitat i l’entorn
L’obra destaca pel seu compromís ecològic, ja que l’entorn acull una micro-reserva de papallones per protegir la moreneta ibèrica (Aricia morronensis), una espècie vulnerable que depèn de la planta Erodium glandulosum, molt present a la zona. La intervenció s'executarà amb especial cura per no malmetre la vegetació natural i integrar l'àrea restaurada amb el paisatge pirinenc.
La intervenció actual en aquest espai de titularitat municipal, es realitza en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea a través dels fons Next Generation EU, sota la direcció de Forestal Catalana.
